Observatori
de Drets
CAMPANYA DE
SENSIBILITZACIÓ
La campanya 'EM FA MAL TOT'
La CAMPANYA “EM FA MAL TOT” es basa en dos aspectes que van de la mà i funcionen com a cercle viciós, que s’alimenten entre si. En primer lloc, l’existència de violències estructurals o sistemàtiques que, partint de la col·lectivitat, generen patiment individual. En segon lloc, com aquest patiment es manifesta a través d’experiències de salut mental i les persones amb aquestes experiències sofreixen discriminació i vulneració dels drets humans, és a dir, violències estructurals. A més, “EM FA MAL TOT” està feta des d’una perspectiva feminista on, utilitzant l’art per canalitzar la pròpia experiència, presentem testimonis individuals de dones per focalitzar en una de les violències estructurals més paleses que s’expressa a través del gènere.
Inti Gajardo, Marta Marín, Sombra Alor i la Princesa Inca, 4 artistes de diferents disciplines, es reuneixen en la campanya ‘EM FA MAL TOT’ per parlar de 4 eixos fonamentals: la pràctica artística, la pròpia experiència de malestar, com ens afecten les violències estructurals i drets humans i vulneracions.
‘EM FA MAL TOT’ és una campanya de sensibilització sobre art, gènere i salut mental de la Federació VEUS (Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a Persona) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Vídeos de la campanya 'EM FA MAL TOT'
VÍDEO 1 - EM FA MAL TOT
Sobre la pràctica artística i la salut mental
En aquest primer vídeo, les quatre artistes dialoguen sobre com els travessa la salut mental en la seva pràctica artística.
VÍDEO 2 - EM FA MAL TOT
Sobre l'estigma i l'experiència pròpia en salut mental
En aquest segon vídeo, les quatre artistes dialoguen sobre l'estigma i l'experiència pròpia en salut mental.
VÍDEO 3 - EM FA MAL TOT
Sobre violències estructurals i salut mental
En aquest tercer vídeo, les quatre artistes dialoguen sobre les violències estructurals i com incideixen en la nostra vida.
VÍDEO 4 - EM FA MAL TOT
Sobre drets humans en salut mental i vulneracions
En aquest quart vídeo, les quatre artistes dialoguen sobre drets humans en salut mental i vulneracions.
CRÈDITS
Artistes: Sombra Alor, Cristina Marín, Marta Marín, Inti Gajardo
Equip tècnic i audiovisual: Diana González – Tècnica de l’Observatori de Drets en Salut Mental, Vanessa Roca – Coordinació de la comunicació i realització audiovisual, Xavi Almirall – Operador de càmera i il·luminació, Celeste Marí – Logotip animat
Grup de Treball de l’Observatori: Carles Albert, Natalia Castaño, Jordi García, Eli Ibáñez, Sonia Moliner, Esteve Santamaria, Elvira Rodríguez
Federació VEUS: Coordinadora: Maria Aran Herrera, Tècnica de l’Observatori de Drets en Salut Mental: Diana González
GUIES DE DRETS I
DOCUMENTS
Guies de Drets
GUIA DE DRETS EN SALUT MENTAL
No hi ha recuperació
sense drets
CAIXA D'EINES DE DRETS
Per a professionals
de la salut mental
CONTENCIONS 0
Estratègies per a l'erradicació de l'ús de contencions en els serveis i dispositius de salut mental
MÁS ALLÁ DE LA RECUPERACIÓN
Hacia una atención en Salud Mental basada en derechos
/versión alumnado y versión profesorado/
Infografies i Vídeos Explicatius
PRESENTACIÓ
Manel Atserias, creador de les infografies
de la Federació VEUS
Posicionament VEUS sobre els Ingressos Involuntaris
La Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1ª Persona (Federació VEUS) ha manifestat, en nombroses ocasions, que les mesures involuntàries ―internaments involuntaris i tractaments forçosos― són contràries als estàndards internacionals dels Drets Humans (en concret, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat).
Així ho vàrem manifestar en l’opinió que vàrem publicar des de la Federació VEUS a propòsit de la Consulta Pública sobre la reforma de la legislació civil i processal en matèria de discapacitat:
Considerem que l’entrada en vigor del Conveni a l’ordenament jurídic espanyol ha canviat clarament el model de substitució en l’adopció de decisions per un model d’assistència per a la presa de decisions. Per tant, determinades institucions tradicionalment arrelades en la nostra cultura jurídica, com la incapacitació (o modificació de la capacitat d’obrar) i l’internament forçós (o internament no voluntari per raó de trastorn psíquic, seguint la terminologia formal de l’article 763 LEC) i els tractaments involuntaris (contenció mecànica, entre d’altres) ja no responen al paradigma de la voluntat i les preferències ni al principi de respecte a la dignitat i l’autonomia.

Federació VEUS
El resultat de la reforma legislativa que es volia dur a terme fa tres anys ha estat la Llei estatal 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica (en endavant, Llei 8/2021), la qual, va entrar en vigor el passat 3 de setembre de 2021.
D’acord amb les nostres peticions, la Llei 8/2021 suposa un avenç pel que fa a la garantia dels drets de les persones amb discapacitat. Entre d’altres qüestions:
- Posa fi al sistema basat en la substitució en la presa de les decisions que afecten a les persones amb persones amb discapacitat (model mèdic o assistencial) i implementa un model basat en el respecte a la voluntat i les preferències de la persona amb discapacitat (model social, basat en els drets humans).
- Suprimeix la tutela i la pàtria potestat prorrogada i rehabilitada per unes mesures de suports.
- Substitueix el procediment de modificació de la capacitat per un procediment de provisió de suports.
No obstant això, les mesures involuntàries segueixen aplicant-se en el nostre país. En aquest sentit, des de l’Observatori de Drets en Salut Mental de la Federació VEUS, hem preparat aquesta infografia per explicar-vos quines són les garanties i els drets que s’han de complir, en tot cas, quan una persona és internada en un centre psiquiàtric en contra de la seva voluntat. En particular, ens referim en aquells casos en què s’ha practicat un internament involuntari urgent per raó de trastorn psíquic (art. 763 Llei d’Enjudiciament Civil i arts. 212-4 a 212-6 Codi Civil de Catalunya).