Escoltadors
de veus
QUÈ SÓN ELS GRUPS D'ESCOLTADORS DE VEUS
Mentre que moltes persones que senten veus tenen experiències reconfortants, agradables o neutres, d’altres es veuen aclaparades amb experiències de por o angoixa. Quan això passa, la idea de trobar maneres de donar sentit i afrontar les pròpies veus pot semblar estranya, espantosa o irreal. Però en moments com aquests, escoltar persones que recorren o han recorregut un trajecte similar i poden compartir la saviesa que han après al llarg del camí, és molt reparador i encoratjador.
Aquests grups es posen en marxa per oferir eines i estratègies per recuperar-se, amb l’ajuda mútua i la certesa que es pot aconseguir. Els Grups d’Escoltadors de Veus permeten acollir experiències i compartir recursos d’afrontament, que ajudin a conviure d’una manera menys conflictiva amb les veus o amb altres experiències inusuals com notar presències o tenir visions.
DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM D’ESCOLTAR VEUS?
El fenomen d’escoltar veus, o les al·lucinacions auditives, en absència d’un estímul extern que les causi, ha despertat i desperta molt interès tant en acadèmics com en la població en general. És un fet intrigant i, fins i tot amb les recerques realitzades, enigmàtic. Això genera una necessitat d’obtenir coneixements per a comprendre millor el fenomen, no només pel coneixement en si, sinó per a arribar a intervencions que siguin efectives per al seu tractament, de manera tal que qui viu amb aquesta mena d’experiències pugui tenir qualitat de vida.
En la història existeixen molts relats de personatges destacats que afirmen haver sentit veus en algun moment de la seva vida (Romme i Escher, 2005). En l’Edat Antiga, per exemple, les al·lucinacions auditives van ser atribuïdes a fenòmens sobrenaturals (Garcés, 2016). D’altra banda, des de l’antropologia aquestes veus han estat considerades al·lucinacions com a resultat de l’ús de drogues, la falta de somni o la fam, i s’ha posat l’accent en la importància del seu rol social o espiritual (Beavan, 2007). Ara bé, amb l’avanç de la medicina i la recerca científica les al·lucinacions auditives van passar de l’explicació fenomenològica a formar part de la simptomatologia principalment tractada en la psiquiatria i la psicopatologia (Cangas, García, Motlles i Olivencia, 2005; Garcés, 2016).
Continuant amb aquesta línia de pensament, l’Associació Americana de Psiquiatria, entitat de referència dins del camp de la salut mental, en l’actualitat descriu que aquestes veus o al·lucinacions auditives es presenten com un símptoma característic d’una malaltia mental greu (American Psychiatric Association, 2013).
D’aquesta manera, amb la psiquiatria, aquestes vivències van passar a considerar-se símptomes patològics, enquadrant-les dins de les diferents classificacions de malalties mentals (Romme i Escher, 2005). Així, ja en 1959 Schneider (en Perona-Garcelán, et al, 2006) va considerar que les al·lucinacions són un símptoma de primer nivell d’esquizofrènia si es troben en absència de patologia cerebral, tornant-se així el paradigma simptomàtic de la psicosi (Romme i Escher, 2005). Això va derivar en què les al·lucinacions, i en particular les que impliquen escoltar veus, s’hagin considerat un els trastorns psicològics més misteriosos i greus que existeixen (Perona-Garcelán, et al., 2015).
Es pot observar llavors com el fenomen d’escoltar veus ha estat per molt de temps considerat d’origen místic per a posteriorment ser una cosa planament patològica. Actualment existeixen autors que contradiuen aquesta idea de l’origen exclusivament patològic de les veus, fonamentant-se en l’aparició d’aquestes veus en població no clínica (Romme i Escher, 2005).
Persones de totes les edats i orígens poden sentir veus en algun moment de la seva vida, per moltes raons diferents. Mentre que algunes estan angoixades per les seves experiències, d’altres troben maneres de viure amb elles. Sentir veus pot tenir molts orígens, no sempre estrictament relacionats a un diagnòstic, pot ser que una persona senti la veu d’un ésser estimat durant un procés de dol, o arran d’alguna experiència traumàtica amb un alt impacte emocional, pot ser que ja des de ben petita, la persona hagi tingut experiències amb un amic imaginari, etc.
HISTÒRIA DELS GRUPS D’ESCOLTADORS
DE VEUS
Els grups d’escoltadors de veus comencen a constituir-se a la fi dels anys 80 a Holanda i el Regne Unit, i sorgeixen inspirats en el treball de Marius Romme, psiquiatre social holandès. Romme tractava pacients que sentien veus i patien per això. Gràcies a un cas en particular, amb qui la medicació estava fracassant, va decidir provar una cosa diferent. Va posar en contacte a aquesta pacient amb un altre pacient que també escoltava veus. Va comprovar que entre ells existia un reconeixement mutu i que els servia de suport. Tanmateix, això no va ser suficient i va decidir buscar a altres persones que escoltessin veus i tinguessin un millor afrontament, per la qual cosa va fer una crida en la televisió holandesa l’any 1987.
Això el va posar en contacte amb persones que escoltaven veus però que no havien tingut mai contacte amb els serveis de salut mental. Eren persones “sanes” sense cap diagnòstic ni tractament psiquiàtric i podien conviure amb les seves veus sense que els suposessin un problema.
Va comprovar que aquestes persones podien fer front a les seves veus i conviure amb elles, mentre que la majoria de pacients que ell tractava tenien un gran patiment associat al fet d’escoltar veus. Va decidir llavors organitzar trobades entre aquestes persones per a conèixer les seves experiències. Va observar que quan aquestes persones es reunien i parlaven entre elles, s’entenien molt millor que quan parlaven amb els professionals, i que el problema no era tant el fet d’escoltar veus sinó la relació que la persona establia amb elles i la manera d’afrontar-les.
Fruit d’aquestes trobades es van establir els primers grups i associacions d’escoltadors de veus (Foundation Resonance a Holanda i Hearing Voices Network al Regne Unit), en la seva major part formats per persones que escoltaven veus. També hi participaven professionals, però amb un rol diferent a l’habitual, sent fonamentalment facilitadors dels grups i persones de suport. El professor Romme va continuar realitzant recerques i estudis sobre el tema, generant en tots aquests anys gran quantitat de coneixement que ha plasmat en els seus llibres i articles amb un plantejament innovador i revolucionari.
L’any 1997 se celebra en Maastrich una trobada internacional entre escoltadors de veus i professionals de la salut mental per a promoure la recerca i l’estudi d’aquesta mena de fenòmens, decidint constituir una organització formal que coordinés i servís de suport a les diferents iniciatives relacionades dutes a terme en diversos països. Sorgeix d’aquesta manera INTERVOICE (www.intervoiceonline.org), que és la xarxa internacional per a l’estudi, educació i recerca sobre l’escolta de veus, el president és M. Romme. Actualment aquesta xarxa compta amb centenars de grups en més de 25 països, i està formada per escoltadors de veus, amics, familiars i professionals.
EL MOVIMENT:
HEARING VOICES
“Hearing Voices” és un moviment internacional dirigit a crear oportunitats perquè les persones que senten veus intercanviïn experiències i coneixements sobre l’audició de veus. Això es fa principalment en grups d’escoltadors de veus on els participants poden sentir-se segurs i respectats, sabent que les seves experiències són acceptades en lloc de criticades. Els participants també exploren els antecedents personals de les seves veus i aprenen estratègies d’afrontament entre ells (Escher i Romme, 2011).
Una característica principal d’aquesta intervenció és l’eix des del qual es posiciona, que considera a la “malaltia mental” com una incapacitat per a gestionar-se adequadament en la societat. Des d’aquesta perspectiva s’afirma que l’amenaça a la salut mental es troba en la dificultat per a afrontar situacions estressants significatives, sumat a inconvenients interpersonals que aclaparen a la persona. El que busca aquesta modalitat d’intervenció és brindar als qui escolten veus la possibilitat de relacionar-se d’una altra manera amb elles (Romme i Escher, 2005). Aquesta posició respon al model de recuperació, que apunta a desentranyar el significat que hi ha en els relats personals dels escoltadors de veus i no buscar eradicar-les amb l’ajuda de productes farmacèutics. (Runciman, 2016).
Objectius
EL NOSTRE GRUP D’ESCOLTADORS
DE VEUS
BARCELONA
Origen del projecte
A finals de 2019 va néixer el nostre projecte “Escoltadors de Veus” amb la fita d’oferir al col·lectiu de salut mental l’oportunitat d’accés a aquests tipus d’intervenció amb professionals facilitadors a la ciutat de Barcelona.
És un projecte pioner a Catalunya, contant actualment només amb un grup a Girona i un a Mollet. Aquests dos grups funcionen dins la xarxa pública de Salut Mental. Elles han estat la base gràcies a partir de la qual l’any passat vam poder engegar el primer grup pilot a Barcelona.
On i quan
El grup en sí es va iniciar el 30 de Juny de 2020 i des de llavors té lloc a la habitatge d’una de les persones col·laboradores. La freqüència és setmanal, els dimecres de 18h a 19h15, amb una durada aproximada d’una hora i quart. Un cop al mes, finalitzada la sessió, el grup obre les portes a familiars, amics o persones interessades que vulguin apropar-se a aquesta realitat per entendre-la i ajudar en la recuperació.
Metodologia
Les directrius d’un Grup d’Escoltadors de Veus són poques. És necessari un grup de persones que comparteixin l’experiència d’escoltar veus i la presència d’un o dos professionals. La funció dels professionals és de facilitador, intentant possibilitar un clima càlid, segur i respectuós perquè els diferents membres del grup puguin parlar de les seves experiències amb total llibertat. Com a facilitador la principal funció és no tractar d’imposar les pròpies creences als membres del grup. Al seu torn, ha de tractar de fomentar el debat i el diàleg, intentant que aquest sigui font d’esperança (Hidalgo, 2020).
Els continguts no estan prefixats prèviament, giren al voltant de l’escolta de veus i aspectes relacionats. El mateix grup planteja els temes que vol tractar en cada sessió, en funció de la situació personal de cada persona, dels seus interessos, vivències, dubtes, desitjos, pors, esperances… En alguns casos les sessions poden començar amb un repàs dels temes tractats en l’última sessió.
El grup és obert i dinàmic, de manera que cada persona participa quan ho considera necessari i oportú en funció de la seva situació personal. Hi haurà persones que assisteixin regularment cada setmana, unes altres que ho fan en moments puntuals, i altres que van de manera irregular, alternant períodes d’assistència amb altres en què no van.
En qualsevol moment de l’any un nou membre es pot incorporar, només cal prèviament parlar amb un dels professionals del grup per poder tenir coneixement del marc en que s’enquadra el nou membre. L’únic criteri d’inclusió és que la persona escolti o hagi escoltat veus en algun moment de la seva vida, a part del diagnòstic.
Dins d’aquesta metodologia més oberta, el que marca el camí són els objectius, clars i definits per el correcte funcionament de qualsevol grup d’escoltadors de veus.
Objectius
Contacta
MÉS
INFORMACIÓ
Enllaços generals
Enllaços directament relacionats amb la English National Hearing Voices Network
Per a joves
Per a familiars i amics
Bibliografia
- Asociación Americana de Psiquiatría (2013). Guía de consulta de los criterios diagnósticos del DSM 5. Arlington, VA, Asociación Americana de Psiquiatría.
- Beavan, V. (2007). Angels at our tables: New Zealanders’ experiences of hearing voices (Tesis Doctoral). University of Auckland. Nueva Zelanda.
- Cangas, A. J., García Montes, J. M., Moldes, P., y Olivencia, J. J. (2005). Evaluación y significado de los procesos cognitivos implicados en las alucinaciones auditivas. EduPsykhé: Revista de psicología y psicopedagogía, 4(2), 251-264.
- Downs, J. (2011). Creación y Apoyo de los Grupos de Escucha de Voces. London: National Hearing Voices Network.
- England, M. (2007). Efficacy of cognitive nursing intervention for voice hearing. Perspectives in psychiatric care, 43(2), 69-76. doi: https://doi.org/10.1111/j.1744-6163.2007.00114.x
- Escher, S. y Romme, M. (2011). The Hearing Voices Movement. En: Blom J., Sommer I. (Eds.) Hallucinations (pp. 385–393). New York, Estados Unidos: Springer. Doi: 10.1007 / 978-1-4614-0959-5_28
- Garcés Serna, F. (2016). Alucinaciones auditivas complejas y locuciones: Un anàlisis comparativo (Tesis de grado). Universidad de la Sabana, Sabana centro, Colombia.
- Hidalgo, C. (2020). De los que escuchan voces: Abordaje desde una experiencia grupal. Madrid: Editorial Académica Española.
- Jardri, R., Bartels-Velthuis, A. A., Debbané, M., Jenner, J. A., Kelleher, I., Dauvilliers, Y., […] y Dobbelaere, D. (2014). From phenomenology to neurophysiological understanding of hallucinations in children and adolescents. Schizophrenia bulletin, 40(4), 221-232.
- Perona Garcelán, S. (2006). Estado actual de la investigación psicológica en las alucinaciones auditivas. Apuntes de Psicología, 24(1-3), 83-110.
- Perona Garcelán, S., Pérez Álvarez, M., García Montes, J. M., y Cangas, A. J. (2015). Auditory Verbal Hallucinations as Dialogical Experiences. Journal of Constructivist Psychology, 28(3), 264–280. doi:10.1080/10720537.2014.938847
- Romme, M. y Escher, S. (2005). Dando sentido a las voces: guía para los profesionales de la salud mental que trabajan con personas que escuchan voces. Fundación para la investigación y el tratamiento de la esquizofrenia y otras psicosis. Madrid, España.
- Romme, M. y Escher, S. (2013). La psicosis como crisis personal: Un abordaje basado en la experiencia. España: Fundación para la Investigación y Tratamiento de la Esquizofrenia y otras Psicosis.
- Runciman, O. (2016). Escuchadores de voces: Un cambio de paradigma para la esquizofrenia. Rev Enfermedad Salud Mental, 5, 22-26.
- Tien, A. Y. (1991). Distributions of Hallucinations in the Population. Social Psychiatry and Psychiatry Epidemiology, 26 (6), 287-292.
Amb la col.laboració de:
Amb el suport financer de:
